Aprendre a innovar
‘Plussing'
Brave, darrera producció de la factoria de Disney i Pixar. Foto: ARXIU.
Quan algú diu una idea en veu alta, posem com a exemple “fer paraigües de paper”, en comptes de criticar la idea i eliminar-la, es tracta de millorar-la. D'aquí ve el nom de ‘plussing'. Podríem dir “fer paraigües d'un paper impermeable” o “paraigües de paper de cel·lofana”, i ja estaríem millorant la idea.
És una paraula difícil de traduir. A més a més, hi ha conceptes (com
ara “seny” i “rauxa”) que val més la pena deixar-los en la seva llengua
original. El plussing és una tècnica creativa que fan servir els
de Disney Pixar que trobo molt original i útil. És sabut que, en aquest
país, quan algú té una idea ens entestem a criticar-la fins a deixar-la
reduïda a no res. Ho passem d'allò més bé destruint les idees, a vegades
sense fonament. Hem estat educats per destruir més que per construir.
Tots portem a dins “un assassí de la creativitat” que actua de manera
velada i a vegades covardament. Un iogurt salat? Impossible. Un cotxe
sense rodes? Quina bogeria! Som experts en l'anomenat “sentit comú” i
tenim tendència a rebutjar les idees disbauxades o absurdes. Tant se val
que ens diguin que a les empreses més innovadores del món busquen
primer somiar i, després, ja trobaran el moment de ser més realistes i
crítiques.
Amb el plussing podem fer un pas endavant i oblidar la nostra tendència a fer d'advocats del diable abans d'hora. Funciona de la manera següent: quan algú diu una idea en veu alta, posem com a exemple “fer paraigües de paper”, en comptes de criticar la idea i eliminar-la, es tracta de millorar-la. D'aquí ve el nom de plussing. Podríem dir “fer paraigües d'un paper impermeable” o “paraigües de paper de cel·lofana”, i ja estaríem millorant la idea.
Sembla senzill, però no ho és tant. Tenim una tendència tan gran a destruir el que no ens agrada que ens costa d'allò més agafar l'hàbit de millorar les idees. Però, quan un equip entrenat domina bé la tècnica plussing, pot aconseguir fites molt més altes que a través d'una simple pluja d'idees o de discussions estèrils.
Posem un altre exemple. Una empresa busca idees per millorar les papereres. Algú obre el foc i diu: “Podríem fer papereres que digerissin els papers i els eliminessin.” La reacció fàcil seria dir: “Això, ara per ara, és impossible.” Però si practiquem el plussing caldria plantejar alternatives de millora: una paperera connectada a un tub hidràulic d'eliminació d'escombraries? Una paperera que comprimeix els papers i fa que s'ompli amb molta més lentitud? La persona que dirigeix la sessió creativa pot anar fent gràfics arbrats de millores i, quan el plussing s'esgoti, començar per una proposta nova.
Amb el plussing podem fer un pas endavant i oblidar la nostra tendència a fer d'advocats del diable abans d'hora. Funciona de la manera següent: quan algú diu una idea en veu alta, posem com a exemple “fer paraigües de paper”, en comptes de criticar la idea i eliminar-la, es tracta de millorar-la. D'aquí ve el nom de plussing. Podríem dir “fer paraigües d'un paper impermeable” o “paraigües de paper de cel·lofana”, i ja estaríem millorant la idea.
Sembla senzill, però no ho és tant. Tenim una tendència tan gran a destruir el que no ens agrada que ens costa d'allò més agafar l'hàbit de millorar les idees. Però, quan un equip entrenat domina bé la tècnica plussing, pot aconseguir fites molt més altes que a través d'una simple pluja d'idees o de discussions estèrils.
Posem un altre exemple. Una empresa busca idees per millorar les papereres. Algú obre el foc i diu: “Podríem fer papereres que digerissin els papers i els eliminessin.” La reacció fàcil seria dir: “Això, ara per ara, és impossible.” Però si practiquem el plussing caldria plantejar alternatives de millora: una paperera connectada a un tub hidràulic d'eliminació d'escombraries? Una paperera que comprimeix els papers i fa que s'ompli amb molta més lentitud? La persona que dirigeix la sessió creativa pot anar fent gràfics arbrats de millores i, quan el plussing s'esgoti, començar per una proposta nova.
ENGINY.
El plussing fa
que un equip de creatius es concentri a millorar les coses, no a
destrossar-les o a riure-se'n. A poc a poc, aquesta metodologia fa que
d'una primera idea poc elaborada en pugui derivar una proposta final
molt més enginyosa. Cal concentrar-se en l'esperit d'equip. Cal dir-nos:
“Som capaços de millorar això? Doncs som-hi.”Si les empreses
de casa nostra no són capaces d'anar canviant els antics sistemes de
reunions (serioses, improductives, jeràrquiques...) per sessions
divertides, reptadores i participatives estem fent un flac favor a obrir
noves maneres de treballar i de millorar allò que tenim. I ja se sap
que la innovació comença sempre amb una pregunta, continua amb una
millora i acaba amb un bon resultat.
Publicat a
- L'Econòmic Catalunya 20-10-2012 Pàgina 37
Es molt interessant! Ens vindría bé a molts!
ResponElimina