Hi havia una vegada...

En Martí, el follet de Sant Pau de la Guàrdia

Un dia tot passejant pel bosc de davant de casa vaig sentir una veueta molt fina que badallava. 

Provenia d'uns matolls de romaní que hi havia a prop.

 

M'hi vaig acostar i OH!! em trobà de sobte davant un follet!!!.   

                                       

Si, si, era un follet molt simpàtic i eixerit.

  

S'havia despertat amb els lladrucs de la meva gossa la Lluna, una Pitbull blanca amb taques negres molt juganera que saltava sens parar per damunt els matolls.

 

 Així va ser com es va despertar el follet.

 

Es deia Martí, era menut, portava un vestit verd i vermell i un barret amb picarols talment com un arlequí i s'estava dins una capsa rodejada de pinyes i molsa.

Aquell estiu ens varem fer amics.

Tots els dies l'anava a veure i veiem junts com es ponia el sol i escoltàvem el cant dels ocells.

Es van acabar les vacances i jo vaig començar a treballar i es clar ja no ens veiem gaire.

L'hi vaig explicar que treballava en una escola molt bonica on cuidava d'uns nens encantadors que sempre volien que els expliques històries.

Ell feia temps que volia conèixer altres indrets, però no sabia com fer-ho.

 

 I se'ns va ocórrer que podria venir amb mi a l'escola, per explicar als nens i nenes com ens havíem conegut  i així ell també tindria més històries per explicar.

Quan va arribar en Martí a l'escola tothom es va alegrar molt i molt. Els nens i nenes el varen rebre amb un OH! gegant i es van seure al seu voltant per escoltar-lo.

Des de l'aleshores de tant en tant ens visita i ens explica noves històries.

Un dia d'aquests us en explicaré alguna.