dijous, 7 de novembre del 2013
diumenge, 4 de novembre del 2012
Benjamin Zander Música i Passió
Benjamin Zander 2008 Música i Passió.
Amb els ulls brillants. Emocionant!!
Benjamin Zander es un director de
orquesta británico-americano. Es el director de la orquesta Filarmónica
de Boston y miembro del Conservatorio de Nueva Inglaterra. Es muy
conocido por sus interpretaciones de la música del período Romántico y
de principios del siglo XX, en particular de la obra de Gustav Mahler.
También tiene una amplia carrera dando conferencias sobre liderazgo y es co-autor con su pareja,Rosamund Stone Zander, del libro El Arte De Lo Posible (en inglés The Art of Possibility: Transforming Professional and Personal Life ) que ha sido traducido a 17 idiomas.
Esta charla fue dada en Monterey, California en febrero del 2008, en la conferencia anual de Tecnología, Entretenimiento y Diseño (TED).
Video original en TED Subtitulado en más de 6 idiomas.
También tiene una amplia carrera dando conferencias sobre liderazgo y es co-autor con su pareja,Rosamund Stone Zander, del libro El Arte De Lo Posible (en inglés The Art of Possibility: Transforming Professional and Personal Life ) que ha sido traducido a 17 idiomas.
Esta charla fue dada en Monterey, California en febrero del 2008, en la conferencia anual de Tecnología, Entretenimiento y Diseño (TED).
Video original en TED Subtitulado en más de 6 idiomas.
AMB EL "PLUSSING" PODEM FER UN PAS ENDAVANT
Aprendre a innovar
‘Plussing'
Brave, darrera producció de la factoria de Disney i Pixar. Foto: ARXIU.
Quan algú diu una idea en veu alta, posem com a exemple “fer paraigües de paper”, en comptes de criticar la idea i eliminar-la, es tracta de millorar-la. D'aquí ve el nom de ‘plussing'. Podríem dir “fer paraigües d'un paper impermeable” o “paraigües de paper de cel·lofana”, i ja estaríem millorant la idea.
És una paraula difícil de traduir. A més a més, hi ha conceptes (com
ara “seny” i “rauxa”) que val més la pena deixar-los en la seva llengua
original. El plussing és una tècnica creativa que fan servir els
de Disney Pixar que trobo molt original i útil. És sabut que, en aquest
país, quan algú té una idea ens entestem a criticar-la fins a deixar-la
reduïda a no res. Ho passem d'allò més bé destruint les idees, a vegades
sense fonament. Hem estat educats per destruir més que per construir.
Tots portem a dins “un assassí de la creativitat” que actua de manera
velada i a vegades covardament. Un iogurt salat? Impossible. Un cotxe
sense rodes? Quina bogeria! Som experts en l'anomenat “sentit comú” i
tenim tendència a rebutjar les idees disbauxades o absurdes. Tant se val
que ens diguin que a les empreses més innovadores del món busquen
primer somiar i, després, ja trobaran el moment de ser més realistes i
crítiques.
Amb el plussing podem fer un pas endavant i oblidar la nostra tendència a fer d'advocats del diable abans d'hora. Funciona de la manera següent: quan algú diu una idea en veu alta, posem com a exemple “fer paraigües de paper”, en comptes de criticar la idea i eliminar-la, es tracta de millorar-la. D'aquí ve el nom de plussing. Podríem dir “fer paraigües d'un paper impermeable” o “paraigües de paper de cel·lofana”, i ja estaríem millorant la idea.
Sembla senzill, però no ho és tant. Tenim una tendència tan gran a destruir el que no ens agrada que ens costa d'allò més agafar l'hàbit de millorar les idees. Però, quan un equip entrenat domina bé la tècnica plussing, pot aconseguir fites molt més altes que a través d'una simple pluja d'idees o de discussions estèrils.
Posem un altre exemple. Una empresa busca idees per millorar les papereres. Algú obre el foc i diu: “Podríem fer papereres que digerissin els papers i els eliminessin.” La reacció fàcil seria dir: “Això, ara per ara, és impossible.” Però si practiquem el plussing caldria plantejar alternatives de millora: una paperera connectada a un tub hidràulic d'eliminació d'escombraries? Una paperera que comprimeix els papers i fa que s'ompli amb molta més lentitud? La persona que dirigeix la sessió creativa pot anar fent gràfics arbrats de millores i, quan el plussing s'esgoti, començar per una proposta nova.
Amb el plussing podem fer un pas endavant i oblidar la nostra tendència a fer d'advocats del diable abans d'hora. Funciona de la manera següent: quan algú diu una idea en veu alta, posem com a exemple “fer paraigües de paper”, en comptes de criticar la idea i eliminar-la, es tracta de millorar-la. D'aquí ve el nom de plussing. Podríem dir “fer paraigües d'un paper impermeable” o “paraigües de paper de cel·lofana”, i ja estaríem millorant la idea.
Sembla senzill, però no ho és tant. Tenim una tendència tan gran a destruir el que no ens agrada que ens costa d'allò més agafar l'hàbit de millorar les idees. Però, quan un equip entrenat domina bé la tècnica plussing, pot aconseguir fites molt més altes que a través d'una simple pluja d'idees o de discussions estèrils.
Posem un altre exemple. Una empresa busca idees per millorar les papereres. Algú obre el foc i diu: “Podríem fer papereres que digerissin els papers i els eliminessin.” La reacció fàcil seria dir: “Això, ara per ara, és impossible.” Però si practiquem el plussing caldria plantejar alternatives de millora: una paperera connectada a un tub hidràulic d'eliminació d'escombraries? Una paperera que comprimeix els papers i fa que s'ompli amb molta més lentitud? La persona que dirigeix la sessió creativa pot anar fent gràfics arbrats de millores i, quan el plussing s'esgoti, començar per una proposta nova.
ENGINY.
El plussing fa
que un equip de creatius es concentri a millorar les coses, no a
destrossar-les o a riure-se'n. A poc a poc, aquesta metodologia fa que
d'una primera idea poc elaborada en pugui derivar una proposta final
molt més enginyosa. Cal concentrar-se en l'esperit d'equip. Cal dir-nos:
“Som capaços de millorar això? Doncs som-hi.”Si les empreses
de casa nostra no són capaces d'anar canviant els antics sistemes de
reunions (serioses, improductives, jeràrquiques...) per sessions
divertides, reptadores i participatives estem fent un flac favor a obrir
noves maneres de treballar i de millorar allò que tenim. I ja se sap
que la innovació comença sempre amb una pregunta, continua amb una
millora i acaba amb un bon resultat.
Publicat a
- L'Econòmic Catalunya 20-10-2012 Pàgina 37
Tot a la vista i a mà
A vegades no podem o no sabem com organitzar les arracades i collarets. Aquest marc el vaig fer per l'aniversari de la Geòrgia i ara me'n faré un per mi.
És molt pràctic, doncs tens sempre a mà les arracades que et vols posar i pots triar-les amb més facilitat.
Vaig aprofitar una tela per pintar que no havia fet servir i la vaig folrar de roba de sac. Al voltant, formant un marc, i vaig cosir una vora de roba de patch prou ample que hi anés bé i uns botons de fusta molt rústics. Finalment vaig cosir unes anelles on penjar les arracades.
És molt pràctic, doncs tens sempre a mà les arracades que et vols posar i pots triar-les amb més facilitat.
Vaig aprofitar una tela per pintar que no havia fet servir i la vaig folrar de roba de sac. Al voltant, formant un marc, i vaig cosir una vora de roba de patch prou ample que hi anés bé i uns botons de fusta molt rústics. Finalment vaig cosir unes anelles on penjar les arracades.
dissabte, 3 de novembre del 2012
Hi havia una vegada...
En Martí, el follet de Sant Pau de la Guàrdia
Un dia tot passejant pel bosc de davant de casa vaig sentir una veueta molt fina que badallava.
Provenia d'uns matolls de romaní que hi havia a prop.
M'hi vaig acostar i OH!! em trobà de sobte davant un follet!!!.
Si, si, era un follet molt simpàtic i eixerit.
S'havia despertat amb els lladrucs de la meva gossa la Lluna, una Pitbull blanca amb taques negres molt juganera que saltava sens parar per damunt els matolls.
Així va ser com es va despertar el follet.
Es deia Martí, era menut, portava un vestit verd i vermell i un barret amb picarols talment com un arlequí i s'estava dins una capsa rodejada de pinyes i molsa.
Aquell estiu ens varem fer amics.
Tots els dies l'anava a veure i veiem junts com es ponia el sol i escoltàvem el cant dels ocells.
Es van acabar les vacances i jo vaig començar a treballar i es clar ja no ens veiem gaire.
L'hi vaig explicar que treballava en una escola molt bonica on cuidava d'uns nens encantadors que sempre volien que els expliques històries.
Ell feia temps que volia conèixer altres indrets, però no sabia com fer-ho.
I se'ns va ocórrer que podria venir amb mi a l'escola, per explicar als nens i nenes com ens havíem conegut i així ell també tindria més històries per explicar.
Quan va arribar en Martí a l'escola tothom es va alegrar molt i molt. Els nens i nenes el varen rebre amb un OH! gegant i es van seure al seu voltant per escoltar-lo.
Des de l'aleshores de tant en tant ens visita i ens explica noves històries.
Un dia d'aquests us en explicaré alguna.
dimecres, 31 d’octubre del 2012
Halloween
El divendres passat vaig quedar amb una amiga, l'Ana (el seu blog es: http://scaila.blogspot.com.es/) que també li agrada molt fer scrap. Vam estar tooota la tarda, el temps va passar volant.
Ens hem apuntant, junt amb la meva mare, a un repte d'scrap. Hi ha un llistat de gent dividida per grups de 10 persones, per exemple nosaltres estem al grup 3, junt amb 7 persones mes. Es tracta de fer postals de Nadal per enviar-nos-les després. Així rebrem cadascuna 9 postals de Nadal!
El divendres no em sentia massa inspirada per començar a fer coses de Nadal, així que vaig fer aquesta postal de Halloween per una amiga de la feina que fa una festa a la que no puc assistir.
Ens hem apuntant, junt amb la meva mare, a un repte d'scrap. Hi ha un llistat de gent dividida per grups de 10 persones, per exemple nosaltres estem al grup 3, junt amb 7 persones mes. Es tracta de fer postals de Nadal per enviar-nos-les després. Així rebrem cadascuna 9 postals de Nadal!
El divendres no em sentia massa inspirada per començar a fer coses de Nadal, així que vaig fer aquesta postal de Halloween per una amiga de la feina que fa una festa a la que no puc assistir.
dimarts, 4 de setembre del 2012
Una targeta per L'Inma
 |
| Targeta per l'Inma feta amb segells de la Kim Huges) |
Ara fa dos anys, vaig entrar a l' Universitat Autònoma de Madrid per estudiar el Grau d' Educació Infantil. Recordo perfectament els nervis dels primers dies, descol·locada i desubicada per tot arreu. El primer dia vaig tenir la gran sorpresa de trobar-me amb una antiga companya del Cicle Formatiu, l'Elena, vaig sentir una gran calma al veure-la! Junt amb l'Elena vaig anar coneixent les que son ara grans amigues meves, la Laura, la Nuria, la Sheyla i l'Inma. Gràcies a elles els dos primers anys de la uni han sigut realment increïbles! Aquest any ens veurem una mica menys, però estic segura que farem l'impossible per fer els treballs juntes i trobar-nos a fer el cafè.
Ara fa un mes i mig van operar a l'Inma, tot ha sortit genial i s'incorporarà aviat a les classes.
El divendres passat l'Elena i jo vam anar a veure-la a casa seva i ens ho vam passar genial! Avanç d'anar, pel matí li vaig fer una postal amb uns segells digitals de la Kim Huges (Blog Papersmooches), com quasi sempre em passa em poso a última hora per fer les coses... Però crec que el resultat va ser bastant bo.
Noies, ja tinc ganes de tornar a estar amb vosaltres!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)