diumenge, 4 de novembre del 2012

Benjamin Zander Música i Passió


Benjamin Zander 2008 Música i Passió.

Amb els ulls brillants. Emocionant!!


Benjamin Zander es un director de orquesta británico-americano. Es el director de la orquesta Filarmónica de Boston y miembro del Conservatorio de Nueva Inglaterra. Es muy conocido por sus interpretaciones de la música del período Romántico y de principios del siglo XX, en particular de la obra de Gustav Mahler.
También tiene una amplia carrera dando conferencias sobre liderazgo y es co-autor con su pareja,Rosamund Stone Zander, del libro El Arte De Lo Posible (en inglés The Art of Possibility: Transforming Professional and Personal Life ) que ha sido traducido a 17 idiomas.

Esta charla fue dada en Monterey, California en febrero del 2008, en la conferencia anual de Tecnología, Entretenimiento y Diseño (TED).
Video original en TED Subtitulado en más de 6 idiomas.

AMB EL "PLUSSING" PODEM FER UN PAS ENDAVANT



Aprendre a innovar

‘Plussing'

 
Brave, darrera producció de la factoria de Disney i Pixar. Foto: ARXIU.

Quan algú diu una idea en veu alta, posem com a exemple “fer paraigües de paper”, en comptes de criticar la idea i eliminar-la, es tracta de millorar-la. D'aquí ve el nom de ‘plussing'. Podríem dir “fer paraigües d'un paper impermeable” o “paraigües de paper de cel·lofana”, i ja estaríem millorant la idea.
És una paraula difícil de traduir. A més a més, hi ha conceptes (com ara “seny” i “rauxa”) que val més la pena deixar-los en la seva llengua original. El plussing és una tècnica creativa que fan servir els de Disney Pixar que trobo molt original i útil. És sabut que, en aquest país, quan algú té una idea ens entestem a criticar-la fins a deixar-la reduïda a no res. Ho passem d'allò més bé destruint les idees, a vegades sense fonament. Hem estat educats per destruir més que per construir. Tots portem a dins “un assassí de la creativitat” que actua de manera velada i a vegades covardament. Un iogurt salat? Impossible. Un cotxe sense rodes? Quina bogeria! Som experts en l'anomenat “sentit comú” i tenim tendència a rebutjar les idees disbauxades o absurdes. Tant se val que ens diguin que a les empreses més innovadores del món busquen primer somiar i, després, ja trobaran el moment de ser més realistes i crítiques.
Amb el plussing podem fer un pas endavant i oblidar la nostra tendència a fer d'advocats del diable abans d'hora. Funciona de la manera següent: quan algú diu una idea en veu alta, posem com a exemple “fer paraigües de paper”, en comptes de criticar la idea i eliminar-la, es tracta de millorar-la. D'aquí ve el nom de plussing. Podríem dir “fer paraigües d'un paper impermeable” o “paraigües de paper de cel·lofana”, i ja estaríem millorant la idea.
Sembla senzill, però no ho és tant. Tenim una tendència tan gran a destruir el que no ens agrada que ens costa d'allò més agafar l'hàbit de millorar les idees. Però, quan un equip entrenat domina bé la tècnica plussing, pot aconseguir fites molt més altes que a través d'una simple pluja d'idees o de discussions estèrils.
Posem un altre exemple. Una empresa busca idees per millorar les papereres. Algú obre el foc i diu: “Podríem fer papereres que digerissin els papers i els eliminessin.” La reacció fàcil seria dir: “Això, ara per ara, és impossible.” Però si practiquem el plussing caldria plantejar alternatives de millora: una paperera connectada a un tub hidràulic d'eliminació d'escombraries? Una paperera que comprimeix els papers i fa que s'ompli amb molta més lentitud? La persona que dirigeix la sessió creativa pot anar fent gràfics arbrats de millores i, quan el plussing s'esgoti, començar per una proposta nova.
ENGINY.
El plussing fa que un equip de creatius es concentri a millorar les coses, no a destrossar-les o a riure-se'n. A poc a poc, aquesta metodologia fa que d'una primera idea poc elaborada en pugui derivar una proposta final molt més enginyosa. Cal concentrar-se en l'esperit d'equip. Cal dir-nos: “Som capaços de millorar això? Doncs som-hi.”Si les empreses de casa nostra no són capaces d'anar canviant els antics sistemes de reunions (serioses, improductives, jeràrquiques...) per sessions divertides, reptadores i participatives estem fent un flac favor a obrir noves maneres de treballar i de millorar allò que tenim. I ja se sap que la innovació comença sempre amb una pregunta, continua amb una millora i acaba amb un bon resultat.
Darrera actualització ( Dissabte, 20 d'octubre del 2012 02:00 )
Publicat a

Tot a la vista i a mà

A vegades no podem o no sabem com organitzar les arracades i collarets. Aquest marc el vaig fer per l'aniversari de la Geòrgia i ara me'n faré un per mi.


És molt pràctic, doncs tens sempre a mà les arracades que et vols posar i pots triar-les amb més facilitat.
Vaig aprofitar una tela per pintar que no havia fet servir i la vaig folrar de roba de sac. Al voltant, formant un marc, i vaig cosir una vora de roba de patch prou ample que hi anés bé i uns botons de fusta molt rústics. Finalment vaig cosir unes anelles on penjar les arracades.


dissabte, 3 de novembre del 2012

Hi havia una vegada...

En Martí, el follet de Sant Pau de la Guàrdia

Un dia tot passejant pel bosc de davant de casa vaig sentir una veueta molt fina que badallava. 
Provenia d'uns matolls de romaní que hi havia a prop.

 
M'hi vaig acostar i OH!! em trobà de sobte davant un follet!!!.   
                                       

Si, si, era un follet molt simpàtic i eixerit.
  
S'havia despertat amb els lladrucs de la meva gossa la Lluna, una Pitbull blanca amb taques negres molt juganera que saltava sens parar per damunt els matolls.
 
 Així va ser com es va despertar el follet.
 
Es deia Martí, era menut, portava un vestit verd i vermell i un barret amb picarols talment com un arlequí i s'estava dins una capsa rodejada de pinyes i molsa.
Aquell estiu ens varem fer amics.

Tots els dies l'anava a veure i veiem junts com es ponia el sol i escoltàvem el cant dels ocells.
Es van acabar les vacances i jo vaig començar a treballar i es clar ja no ens veiem gaire.
L'hi vaig explicar que treballava en una escola molt bonica on cuidava d'uns nens encantadors que sempre volien que els expliques històries.
Ell feia temps que volia conèixer altres indrets, però no sabia com fer-ho.
 
 I se'ns va ocórrer que podria venir amb mi a l'escola, per explicar als nens i nenes com ens havíem conegut  i així ell també tindria més històries per explicar.

Quan va arribar en Martí a l'escola tothom es va alegrar molt i molt. Els nens i nenes el varen rebre amb un OH! gegant i es van seure al seu voltant per escoltar-lo.

Des de l'aleshores de tant en tant ens visita i ens explica noves històries.

Un dia d'aquests us en explicaré alguna.

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Halloween

El divendres passat vaig quedar amb una amiga, l'Ana (el seu blog es: http://scaila.blogspot.com.es/) que també li agrada molt fer scrap. Vam estar tooota la tarda, el temps va passar volant.
Ens hem apuntant, junt amb la meva mare, a un repte d'scrap. Hi ha un llistat de gent dividida per grups de 10 persones, per exemple nosaltres estem al grup 3, junt amb 7 persones mes. Es tracta de fer postals de Nadal per enviar-nos-les després. Així rebrem cadascuna 9 postals de Nadal!

El divendres no em sentia massa inspirada per començar a fer coses de Nadal, així que vaig fer aquesta postal de Halloween per una amiga de la feina que fa una festa a la que no puc assistir.





dimarts, 4 de setembre del 2012

Una targeta per L'Inma

Targeta per l'Inma feta amb segells de la Kim Huges)

Ara fa dos anys, vaig entrar a l' Universitat Autònoma de Madrid per estudiar el Grau d' Educació Infantil. Recordo perfectament els nervis dels primers dies, descol·locada i desubicada per tot arreu. El primer dia vaig tenir la gran sorpresa de trobar-me amb una antiga companya del Cicle Formatiu, l'Elena, vaig sentir una gran calma al veure-la! Junt amb l'Elena vaig anar coneixent les que son ara grans amigues meves, la Laura, la Nuria, la Sheyla i l'Inma. Gràcies a elles els dos primers anys de la uni han sigut realment increïbles! Aquest any ens veurem una mica menys, però estic segura que farem l'impossible per fer els treballs juntes i trobar-nos a fer el cafè.

Ara fa un mes i mig van operar a l'Inma, tot ha sortit genial i s'incorporarà aviat a les classes.
El divendres passat l'Elena i jo vam anar a veure-la a casa seva i ens ho vam passar genial! Avanç d'anar, pel matí li vaig fer una postal amb uns segells digitals de la Kim Huges (Blog Papersmooches), com quasi sempre em passa em poso a última hora per fer les coses... Però crec que el resultat va ser bastant bo.
Noies, ja tinc ganes de tornar a estar amb vosaltres!

dijous, 30 d’agost del 2012

Belles i divertides tipografies

Quan faig una postal, una dedicatòria o escric uns pensaments, m'agrada poder triar el tipus de lletra més adient, que harmonitzi amb el text.
A les postals i quadres d'scrap queda molt bé combinar diferents tipografies en el mateix text i es fan
servir uns segells d'abecedaris molt bonics, però no sempre pots comprar tot el que vols així es que un dia...la Geòrgia em va dir: perquè no proves de buscar altres tipografies a Internet!
I així ho vaig fer. Em va portar tota una tarda asseguda davant l'ordinador per triar d'entre moltes tipografies les que més m'agradaven. Quina feinada!!!, però va valdre la pena.
També pots fer etiquetes  per decorar capses. 

Aquí us en mostro algunes i si us agraden les podeu aconseguir clicant els enllaços
          

  

dimarts, 14 d’agost del 2012

Hem tornat!

Ja fa uns dies que no pengem res al blog, ens hem de tornar a posar les piles. Encara anem a poc a poc, però es que costa trobar temps per escriure, a mes a mes de que has d'estar concentrada i inspirada.  La darrera setmana van venir els meus pares a passar uns dies a Madrid, just a l'onada de calor. Hem fet l'impossible per poder estar  més fresquets .  Un dia, varem anar a "Las Dehesas de Cercedilla" i també a "Rascafría", és una zona preciosa, plena de vegetació i rius. Ens ho varem passar genial, aquí teniu una foto que ho confirma.

a l' ombreta, ben fresquets

Sempre que venen els meus pares a Madrid, la meva mare porta material d'scrap per posar-nos les dues a fer manualitats, però sempre ens passa el mateix, i es que el temps passa volant. Així que practicament no varem fer res d' scrapbooking, però us penjarem les fotos del que vam fer al blog, a la pestanya "Scrapbooking".

divendres, 3 d’agost del 2012

Nous temps



Quina sort que tenim de viure en aquest temps on la tecnologia ha evolucionat tant!
Per mi seria molt difícil estar tant de temps sense veure la meva filla, però gràcies a l'skype és com si estiguéssim juntes.
Cada cop que ens connectem se’ns passa l'estona volant:
- Que si mira quina web he trobat !! o, has vist això??...
I bellugant la càmera web o el portàtil:
- Fixa't com he posat els mobles, t'agrada? o, Que bonic és el vestit que t'has comprat!!.
Cada dia descobreixo més eines que em fan estar a l'alçada dels nous temps i tot ho dec a la meva filla Geòrgia.
                                                                                   Gràcies bonica!

dijous, 2 d’agost del 2012

un matí magnífic!


Hi passem molt de temps xerrant per l'skype. A la meva mare i a mi ens agrada molt prendre un te o un cafè mentre parlem per l'skype, així es com si estiguéssim a casa les dues. Avui hem començat parlant de com hem de fer front als problemes i que a vegades hem de saber dir "fins aquí hem arribat" i poc a poc ens hem anat engrescant parlant de les nostres aficions. I es que les meves amigues de la universitat m'han regalat unes eines per l'scrap i ja ens hem posat a veure vídeos al youtube de com fer-les servir, i ens em entusiasmat tant, que hem estat prop de mitja hora només mirant eines d'scrapbooking a una pàgina web. Ha estat un matí magnífic!

diumenge, 29 de juliol del 2012

Creant el blog

Fa temps la Geòrgia i jo varem parlar de fer un blog on hi poguéssim plasmar els nostres interessos i aficions.
Per fi, hem posat fil a l'agulla i ja hem començat.
Per mi és força difícil, doncs les noves tecnologies no em són fàcils d'integrar, però espero que amb l'ajuda de la Geòrgia ens en sortirem prou bé.



diumenge, 22 de juliol del 2012

Feliç Aniversari

Hem passat un dia fantàstic al Bruc, amb amics de l'Isaac i meus, amb tu i el papa. Tot estava boníssim i  tothom ha estat molt a gust. M'encantaria  que ho poguéssim repetir moltes mes vegades. Sempre recordaré aquest dia com un dels mes feliços. Moltes gràcies!!!!!! Ah! i els regalets em van encantar! Hem de fer una pestanya de "fimo" al nostre blog! una abraçada. Geòrgia